lunes, 28 de abril de 2014

SER ECOLÒGIC - CATALÀ


Article escrit per Kathy Schütz titulat "Ser ecològic" publicat al diari de Mallorca.


Article escrit per Kathy Schütz titulat "Ser ecològic" publicat al diari de Mallorca i per la revista Mallorca Kids
Ser Ecològic.

Quan escolto la paraula "ecològic" el associo a alguna cosa no contaminat,

sense productes químics tòxics, a cura del medi ambient, de l´aire, l´aigua, de la natura, a no malbaratar, al sa, cívic, bé, en suma al natural.


Seria possible parlar de persones ecològiques? I amb això no em refereixo a persones que tenen cura les verdures d´un hort sense utilitzar pesticides, ni tampoc a persones que reciclen. Em refereixo al que jo diria, "SER ecològic". A persones que no contaminen amb el seu caràcter i per això proporcionen un ambient sa per a ells i per a les persones que estan al seu voltant.


Què seria anti-ecològic en una persona? Tot pensament, aquest o obra que crea internament un desequilibri, una disharmonia, que violenta el seu pau i la seva equanimitat interna. Tot gest, paraula o acció que provingui de nosaltres i que violenta la pau de l´entorn que ens envolta.


Anti-ecològic és per exemple, malbaratar energia. I no estic parlant de deixar els llums encesos de tota la casa sinó de la nostra pròpia llum interna, de la nostra pròpia energia. Una forma molt usual de malbaratar és a través de la parla, en no tenir cura el que diem. El parlar massa cansa. El entrar en còlera i en descontrol crea desharmonia, desequilibra i mina l´energia. El parlar sense amor i amb agressivitat és com un verí interior. Compte! Cal pensar abans de parlar. Cal escollir què i com dir les coses així com escollim consumir fruites fresques i no podrides. Cal escollir no parlar massa, ni molt alt, així com escollim no menjar en excés per cuidar la nostra salut i silueta.


Hi ha molts refranys que ens adverteixen i aconsellen sobre aquest tema. Alguns molt coneguts com: "Qui molt parla, molt ferro" o "el peix per la boca mor". Créixer sentint-los i tot i ser tan antics, segueixen vigents en la nostra societat.


No podem obviar recalcar el anti-ecològic que és el mal ús de la parla, com ho són el queixar tot el temps o el xafardejar. Les ganyotes desagradables o el parlar sarcàsticament són extremadament perjudicials. Totes aquestes accions contaminen el nostre ésser i el d´aquells que, ho vulguin o no, es veuen exposats a elles.


El aconseguir parlar dolçament, suaument, amb un to baix preferentment, és sa i hauríem de fer "eco" a això tan "lògic" ja que és el que permet en nosaltres tenir l´estat natural de pau interna. Podria ser la clau de la felicitat i de la pau.


Però com aconseguir això enmig d´una vida tan atrafegada, ràpida, estressant, de la qual som part i de la qual no podem abstreure´ns?


Hi ha un exercici que considero excel lent i que pot ser molt útil sobretot en moments difícils.

Es tracta de contestar tres preguntes amb total sinceritat abans de parlar ...


És veritat el que penso dir?

És realment necessari dir-ho?

Podria ferir a algú, estigui o no present?


Si el que vols dir no passa aquest qüestionari és millor callar i guardar aquesta energia.


Una acció correcta, una mirada noble, un dolç somriure, una veu agradable, un rostre radiant, el mostrar respecte, un gest humanitari, la serenitat, el silenci prudent, són per a mi, indicis d´un "ser" realment "ecològic". Tot esforç que realitzem i cada assoliment obtingut en aquest camp ens acostarà a un món veritablement ecològic i no artificial.


És un gran avenç que avui en dia ja s´inclogui en els programes educatius l´ensenyar als nostres nens a tenir cura del planeta terra. Però la "ecologia" no pot limitar-se a l´extern, ha d´incloure en ser, ha de transformar-nos i ajudar-nos a inculcar en els nostres nens el "SER ecològics". Què pot haver més important que aconseguir formar les noves generacions amb una educació basada en aquest principi? Podem començar a sembrar aquestes llavors d´harmonia de tal manera que ells puguin heretar la collita dels rics fruits d´una era de pau.



Si li donem la deguda importància, sí que podem.  
segueix-me en google+

No hay comentarios:

Publicar un comentario